Ten thumbs

a)El sistema X incorpora tota una serie d'utilitats pergestionar i optimitzar el rendiment de la nostra maquina.
Algunes d'aquestes ens permeten tenir informació sobre la capacitat del nostres disc.
On podem trobar la imformació de l'espai que tenim disponible expresada en bytes?

Mostra l'alfabet romà

Utilidades de disco-129(el quipo que es) i a sota et posa .. la capacitat .. disponibilitat ... utilitzats ... números d'arxius .. i posa el GB però al Costat està en bytes




Monitor de acividad



B)De vegades necessitem saber si hi ha connectivitat am un altre ordinador. Per comprovar-ho fem un ping, posant l'adreça IP de la computadora a la que en volem conectar. Fes un ping a l'adreça 192.168.5.110. Resps resposta afirmativa?¿

-em diu que 10 paquets tramitats i 0 rebuts



C)Podem posar etiquetes per distingir els diferents fitxers,podem canviar el tamany de les icones, evidentment podem aquesta per una de nova. Busca una carpeta a iconfactory.com i sustitueix el grafic del teu directori Documents per la que triis. Intenta fer-ho am la carpeta Documents agm2.


La diferencia entre aquestes dues carpetes es que la primera al ser del meu usuari em deixa canviar l'icona, la sessio agm2 i no tinc privilegis no em deixa canviar-ho.

D)MAC OSX

E)PPD

F) Com ja deus saber, el sistema imcorpora la possibilitat de fer captures de pantalla
Anomena les combinacions de teclat que coneixes per fer instantanies

cmd+shif+4
cmd+shif+4+spacio
cmd+shif+3

G) Quina es ladreça IP del teu ordinador?¿ 10.2.5.129
I els DND que fa sevir?¿ 10.2.5.254

H) Dema sembla que ploura.Es tardor, i aoixo vol dir que el temps es batant inestable. Potser que mirem de prevenir i tinguem present la temperaura. Pots penja una captura amb la prevensio de les temperatures a Tarragona?¿

Home

En sus 200.000 años de existencia, el hombre ha roto el equilibrio de casi 4.000 millones de años de evolución de la Tierra. El precio a pagar es considerable, pero es demasiado tarde para ser pesimistas. A la humanidad le quedan diez años escasos para invertir la tendencia, concienciarse de la explotación desmesurada de las riquezas de la Tierra y cambiar el modo de consumo.

Wiki

Un o una wiki (del hawaià wikiwiki, ràpid) és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Una de les wikis més conegudes és la Wikipedia.

Les característiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.

monotipia i linotipia

La monotípia máquina de componer que funde los caracteres uno a uno.

La linotípia és una màquina utilitzada per a la composició tipogràfica que es caracteritza per què es fonen tots els caràcters d’una mateixa línia en un sol bloc. La primera linotípia fou dissenyada per Ottmar Mergenthaler i posada a punt en 1886.
Les operacions fonamentals que efectua una linotípia són la composició, la fosa, i la distribucióEls òrgans de composició comprenen els magatzems de matrius, el teclat i el componedor.El magatzemconsta de 90 canals paral·lels que contenen matrius classificades, o plaquetes de coure que porten gravades en un buit les lletres o senyals.El teclatsemblant al de les maquines d'escriure, té 90 tecles que regulen l’obertura dels extrems dels canals del magatzem La línia de matrius formada en el componedor és conduïda per un elevador davant del motlle, de dimensions iguals a les de la línia. Aquest motlle, situat davant del gresol que conté l’aliatge fos, s'omple amb aquest i un refredament ràpid dóna lloc a la línia.Modernament les linotípies han incorporat mecanismes automàtics per a la composició de caràcters. Aquests dispositius s’accionen amb una banda perforada que té codificats tots els caràcters del text i s’interpreta amb un dispositiu de lectura electrònic.

erase una vez los inventores la imprenta

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (vora 1398, Magúncia - 3 de febrer, 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.
La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular.

La revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Scribd

Scribd és un document de distribució de pàgina web que permet als usuaris per enviar documents de diversos formats, i integrar-los en una pàgina web utilitzant el format iPaper. Scribd currently has more than 50 million monthly users and more than 50,000 documents are uploaded daily. [ 1 ] Scribd compta actualment amb més de 50 milions d'usuaris mensuals i més de 50.000 documents que s'envien cada dia. [1]

iPaper is a rich document format similar to PDF built for the web, which allows users to embed documents into a web page. [ 2 ] iPaper was built with Adobe Flash , allowing it to be viewed the same across different operating systems (Windows, Mac OS, and Linux) without conversion, as long as the reader has Flash installed. iPaper és un format de document rics similars a PDF construïda per a la web, que permet als usuaris als documents d'incrustar en una pàgina web. [2] iPaper va ser construït amb Adobe Flash, el que li permet ser vist el mateix en diferents sistemes operatius (Windows, Mac OS i Linux), sense conversió, sempre que el lector té instal lat Flash. All major document types can be formatted into iPaper including Word docs, PowerPoint presentations, PDFs , OpenOffice documents, and PostScript files. Tots els tipus de documents importants poden ser formatats en iPaper incloent documents de Word, presentacions de PowerPoint, arxius PDF, documents de OpenOffice, i els arxius PostScript.

All iPaper documents are hosted on Scribd. Tots els documents iPaper allotjats a Scribd. Scribd allows published documents to either be private or open to the larger Scribd community. Scribd permet que els documents publicats a ser o privats o oberts a la comunitat més gran Scribd

neXT

NeXT Computer, Inc. (el nom del qual va canviar a NeXT Software, Inc.) va ser una companyia informàtica, coneguda entre el públic pels seus avançats ordinadors i en el món de la programació per les seues plataformes de desenvolupament (orientades a objectes). NeXT es va fusionar amb Apple Inc. el 20 de desembre de 1996, en una compra d'aproximadament $375 milions, juntament amb 1,5 milions d'accions d'Apple, i ja no fa negocis com una entitat separada. El programari desenvolupat per Next és la base per al sistema operatiu Mac OS X. Les seues oficines centrals estan en Redwood, Califòrnia.

En 1985, Steve Jobs i Federico Reynot, van començar a lamentar l'haver convidat a John Sculley com nou CEO d'Apple i va començar una breu lluita de poder per a recuperar el control de la companyia. La directiva de la companyia recolzà a Sculley, i Jobs va ser relegat de la majoria dels seus deures i enviat a una oficina distant en la part posterior del campus d'Apple conegut extraoficialment com «Sibèria». Després d'alguns mesos de ser ignorat, Jobs se'n va anar.

Alguns mesos més endavant va trobar la solució, quan va decidir que els ordinadors realment eren el seu punt fort, i començà a visitar diverses universitats dels EE.UU per a mirar on anava la indústria.

A mitjan 1986 estava clar que no existia un sistema operatiu capaç de suportar les eines de desenvolupament presentades, almenys no a nivell d'ordinadors personals. En comptes de fer i vendre una màquina, el pla de negocis va canviar a fer i vendre les màquines completes que funcionaren amb un sistema operatiu basat en Unix i Mach.

El sistema operatiu seria creat per un equip conduït per Avie Tevanian, un dels desenvolupadors de Mach en la Carnegie Mellon University que s'havia unit a la companyia. La divisió de maquinari va ser conduïda per Rich Page, un veterà d'Apple que havia dissenyat Lisa. El nom de la companyia va ser canviat a NeXT Computer Inc..