monotipia i linotipia

La monotípia máquina de componer que funde los caracteres uno a uno.

La linotípia és una màquina utilitzada per a la composició tipogràfica que es caracteritza per què es fonen tots els caràcters d’una mateixa línia en un sol bloc. La primera linotípia fou dissenyada per Ottmar Mergenthaler i posada a punt en 1886.
Les operacions fonamentals que efectua una linotípia són la composició, la fosa, i la distribucióEls òrgans de composició comprenen els magatzems de matrius, el teclat i el componedor.El magatzemconsta de 90 canals paral·lels que contenen matrius classificades, o plaquetes de coure que porten gravades en un buit les lletres o senyals.El teclatsemblant al de les maquines d'escriure, té 90 tecles que regulen l’obertura dels extrems dels canals del magatzem La línia de matrius formada en el componedor és conduïda per un elevador davant del motlle, de dimensions iguals a les de la línia. Aquest motlle, situat davant del gresol que conté l’aliatge fos, s'omple amb aquest i un refredament ràpid dóna lloc a la línia.Modernament les linotípies han incorporat mecanismes automàtics per a la composició de caràcters. Aquests dispositius s’accionen amb una banda perforada que té codificats tots els caràcters del text i s’interpreta amb un dispositiu de lectura electrònic.